dijous, octubre 27, 2005

En defensa de la Nocilla

Alguns dels membres del grup defensen a ultrança la Nutella, cosa que jo no acabo d'entendre perquè la Nocilla em porta tants bons records... El meu germà i jo èrem capaços d'acabar-nos un pot de Nocilla de 2 colors en menys de 5 minuts. Teníem una coordinació perfecta. Pim, pam, pim, pam. Mai xocaven les culleretes. Oi Andreu?

En fi. Vet aquí un al·legat que he trobat en favor de la Nocilla:

Te lo permito todo, menos que me mentes la Nocilla. Porque en España, hay una generación de chicos y chicas que crecimos con la EGB.

Nuestras madres quitaban el polvo con "Centella", lavaban la vajilla con un bote blanco con el tapón naranja de Mistol", al "Jabón de Marsella" le llamaban "Lagarto".

Nuestros padres conducían un "Seat 131 Supermirafiori". Nuestras bicis eran "BH" y nuestras primeras zapatillas deporte fueron unas "Paredes", aunque a nuestras madres les gustaran más los "Kickers".

Nos cortaban el pelo "a navaja". Todos veiamos sólo TVE, aunque podíamos elegir entre el UHF y el VHF.

Todos bebíamos gaseosa "La Casera" o "La Pitusa". Los hombres fumaban "Ducados". Los chicles eran "Cheiw" y los caramelos "PEZ".

La gente dormía de miedo en colchones "Pikolín" y el Athletic de Bilbao y la Real ganaban las Ligas por pares hasta que a Butragueño le dio por enseñar los huevos.

A Sabrina se le escapó una teta en la Gala de Nochevieja y en todo el pais no se habló de otra cosa hasta el mes de marzo.

A Alaska le dejaban presentar un programa para crios en la tele y Pancho el de "Verano Azul" todavía no se metía picos.

Una Señora le contaba a "Encarna de Noche" que se le quemaba el hijo en Móstoles porque tenía las empanadillas haciendo la mili.

Una caja de 12 "Plastidecores" era un buen regalo de cumpleaños y por uno "color carne" eras capaz de matar. Las cajas de 24 eran como Bin Laden, existían, pero nadie las había visto.

Una bolsa de pipas "Facundo" de 15 pelas era enorme y por una peseta te daban dos "Sugus".

Repartían Albunes a las salidas de los colegios para engancharte a la colección. Los sobres de cromos costaban 5 pelas, pero también te los daban con las tapas de los yogures "Yoplait".

En aquel pais de menos de 5000 dólares de renta per cápita, nos daban dos "Petisuis", pero es que antes eran la mitad de tamaño.

Las "María" eran "Fontaneda", los camiones "Ebro" y las furgonetas "DKV".

El camión del butano tocaba la bocina y los crios nos hacíamos brechas en los hierros oxidados de los columpios y nuestras madres nos daban algún cachete por romper los pantalones.

Nosotros llevabamos petachos en los codos de los jerseis.

En vez de un Magnum Almendrado, pedías un "polo de limón" y a veces, el chocolate era "La Campana de Elgorriaga". (Malo, malo, malo).

Las pilas "Tximist" solían romperse cuando se agotaban en nuestros casettes "mono" y los tebeos de "Mortadelo" pasaban de mano en mano.

Hubo muchas niñas cuya primera colonia fue "Chispas".

Y no había cartones de leche en tetra brik, sino que la leche venía en bolsas de plástico que necesitaban un recipiente para meterse en la nevera y el detergente venía en cubos redondos.

Y en vez de grabadoras de DVD y CD-ROM, te ibas a casa de tu colega con un radiocasette de doble pletina a llenar una TDK de 90 minutos de juegos para spectrum 48k.

Y con la teleindiscreta regalaban pegatinas de UVEEEEEEEEEEE!!!!

Aquella generación coleccionabamos cochecitos "Güisbal", el helicóptero de "Tulipán" aterrizaba en las piscinas para regalar bocadillos en los anuncios de la tele. Aquella generación empleabamos el vaso de "Nocilla" para dibujar a Naranjito.

Así que la Nocilla, ni mentarla. Además, es "leche, cacao, avellanas y azúcar". A saber que le echarán a la Nutella esa.

dissabte, octubre 15, 2005

soparet


Ei sensemestres!
Us passo la foto del soparet de l'altre dia. Una abraçada!

Roger

divendres, octubre 14, 2005

THE WINNER IS...

Benvolguts sensemestres,

L'obra seleccionada finalment ha estat COMPUTER LOVE.
Dimarts en faríem el repartiment de papers, tot i que aneu pensant si en teniu alguna preferència.

Els papers de l'Agnès (obligadament asignat a la Teresa) i de l'Alfred (a assignar) són especialment rellevants per la càrrega de text. Els altres dos (també a assignar), l'ordinador-cambrer-pianista i el borratxo-venedor-mossèn, són menys extensos de text però alhora també poden representar certa dificultat d'interpretació.

Acabo també d'escanejar l'obra (ocupa 26 pàgines, unes 35Mb) per tal de fer-ne còpies impreses i distribuir-les dimarts.

Per cert, ahir vàrem tenir el primer contacte amb en Javi i, si no hi ha més novetats, s'afegeix a SenseMestreTeatre com a nou director a partir del proper dimarts.

Una abraçada i fins aviat !

Ramon

dimecres, octubre 12, 2005

GRAELLA DE PUNTS I VISITA DIRECTOR

Benvolguts sensemestres,

Demà a les 20h ens visitarà en Javi, candidat a director de SenseMestreTeatre, d'acord amb l'anunci publicat a Internet per en Roger. M'ha trucat avui que dijous 13 podia venir. Veurem si podem casar interessos.

També cal escollir obra, tal com vàrem concretar ahir. Us envio la graella per a anotar les vostres puntuacions (de 0 a 10) a les 10 qüestions per a cadascuna de les dues obres finalistes. En acabar, sumeu les puntuacions atorgades a cada qüestió i anoteu-hi la puntuació final.
Copieu i enganxeu en un nou missatge al blog els vostres resultats.
També podeu anotar-hi observacions i comentaris al final.

Els qui no podeu venir demà dijous 13 voteu, si us plau, abans de les 18h.
Si no heu llegit alguna de les dues obres, puntueu només la que heu llegit.

Moltes gràcies i demà sabrem una mica més del nostre futur.

COMPUTER LOVE (CL) / QUINTET D'AMORS (QA)

1.-Impacte que us produeix el títol:
CL=
QA=
2.- Facilitat de posada en escena (atrezzo i efectes):
CL=
QA=
3.- Facilitat de posada en escena (direcció i interpretació):
CL=
QA=
4.- Equilibri de protagonisme entre els distints personatges:
CL=
QA=
5.- Participació o possible participació de l'audiència:
CL=
QA=
6.- Possibilitat de canvis i adaptacions:
CL=
QA=
7.- Interès global del guió (text):
CL=
QA=
8.- Dificultat del text (dicció, memorització, llargs monòlegs, diàlegs picats):
CL=
QA=
9.- Viabilitat d'alternatives i retorn de l'esforç (lectura dramatitzada, "bolos", altres):
CL=
QA=
10.-Impressió global personal:
CL=
QA=

TOTAL PUNTS CL=
TOTAL PUNTS QA=

OBSERVACIONS I COMENTARIS:
-
-
-

dilluns, octubre 10, 2005

NOU DIRECTOR?

Ei Sense Mestres!
M'ha contestat un noi referent a l'anunci que vaig posar per Internet on deia que buscavem Dire. Aquest és el missatge que m'ha enviat:
"Hola, soy un joven valenciano residente en barcelona y con estudios de interpretación y direccion teatral. No tengo experiencia en direccion de representaciones pero si en cine. Me creo capacitado y me motiva bastante la idea. Si teneis algún interes en mi podeis localizarme en el 639237486. JAVI. "
Si creieu que pot ser un bon candidat, poseu-vos en contacte amb ell, ok?
Per cert, m'agradaria fer un soparet, de cara al cap de setmana o algun dia d'aquests, a la meva mansió. Què me'n dieu?
Fins aviat!!

dissabte, octubre 08, 2005

COMPUTER LOVE 2

Hola sensemestres,

Acabo de llegir també COMPUTER LOVE.
Tot i que comparteixo alguns comentaris de la Teresa, la meva impressió és una mica més positiva.

M'explico. El text és un tant més curt que QUINTET D'AMORS (la qual cosa pot ser un avantatge) i presenta algunes característiques diferencials:

1- És un pèl més còmica i amb també amb un punt d'intriga que es resol al final.
2- El pes de l'obra el porten principalment dos actors, l'Agnès i l'Alfred, i és cert que tenen un excés de protagonisme, però el paper de l'ordinador i del Mossèn, ambdós molt més curts, no és gens despreciable. L'escena entre el mossèn i l'Alfred, simulant que el mossèn s'enamora de l'Alfred, és particularment divertida.
3-Podem treballar fàcilment amb 4 actors, els 4 que som actualment:
- (1) L'Alfred
- (2) L'Agnès
- (3) El borratxo, el venedor i el mossèn poden ser el mateix actor
- (4) L'ordinador, la cambrera (o cambrer) i el pianista també poden ser el mateix actor (el pianista fa alhora de cambrer). L'ordinador es pot reconvertir en persona-robot.
4- L'escenografia general és senzilla, per bé que l'ambientació del bar pot suposar alguna complexitat (el piano podria ser complicat, jo el canviaria i faria que el cambrer fos DJ i posés música).

En definitiva, la meva impressió general és també de 8 sobre 10.
Molt a favor d'aquesta obra, i potser el millor avantatge, és que podem treballar-la els 4 actors que som ara (i potser dirigir-nos nosaltres mateixos) !!!

Una abraçada i fins aviat !