Hola a totes i a tots!
Ja veieu que el Dire també escriu de tant en tant...
Bé, ha arribat el gran dia. És l'hora de presentar davant de tothom l'esforç fet durant aquests últims mesos. He de dir-vos que estic satisfet del que podem arribar a demostrar avui i que n'estic força content del resultat final. Segurament els nervis o les distraccions ens faran una mala passada en algun moment de l'obra, però no hem de preocupar-nos més del compte. Intentem posar-hi ganes i el màxim esforç, és la manera de demostrar tot allò que hem après.
Voldria donar-vos les gràcies per haver confiat en mi com a conductor del projecte. Espero haver estat a l’alçada i haver pogut il·lusionar-vos enfront un text no massa agraït i més complexe del que pensavem.
Hi ha hagut problemes, tots ho sabem, i és bo que ara cadascú faci un balanç personal d’aquests mesos passats. Som un grup format per gent amb edats, gustos, feines i desitjos ben diferents i malgrat això hem pogut dur a terme l’objectiu de muntar una obra de teatre de manera conjunta.
Tot això és molt positiu però jo sempre miro d’anar més enllà i penso fins on haguessim pogut arribar sinó hagúes estat pels moments desagradables que tots tenim en ment. Un projecte com el nostre necessita la unió i la implicació més a fons possible dels seus membres, sense això queda un regust una mica amarg del resultat final. Tots hem fallat un dia o altre, el problema s’esdevé quan la reiteració és el pa de cada dia.
No hauriem de posar per davant els nostres interessos personals enfront el projecte comú, em sembla una falta de respecte molt greu. Cal assumir les responsabilitats amb el col·lectiu en el qual ens trobem i dur a terme els drets i, sobretot, els deures. És un signe de maduresa personal el fet d’assumir els problemes que sempre van sorgint en tot projecte i afrontar-los de manera positiva i amb voluntat de superació.
Bé, no vull pegar sermons. Només vull desitjar-vos, unes hores abans de l’estrena, una gran sort davant el repte d’aixecar el teló.
El teatre és una caixa de sorpreses. Visca el teatre.
Endavant, Sense Mestres!
